02.- El exemplum y el milagro europeos

2.2.2.3.- La esposa vendida al diablo

2.2.2.3.2.- Miracles de la Verge María nº 35

Fo un cavaler lo qual avie una muyler. Ere tant larch e tant franch, e tant donave e largueyave tots ans en aquela festa mayor de son altar que nos lexave res.
Esdevench se que com el agues tot zo del seu donat, que com vench la festa de laltar mayor de la eglea daquel loch, que el ques parti daquel loch per vergoya per zo com no dave axi com avie acustumat.
E com el sen fos puyat en un mont es trebaylas entre si mateix per aquesta rao, aparech li un diable que vench en un caval cavalcant, lo qual li dix: “Queya cosa as tu, ni per quet trebayles, ni que as?”
El cavaler va li dir que el ere cavaler que sere exit del seu per vergoya per zo com ere vengut de gran riquea en gran pobrea; e de gran benenanza, en gran malananza; e avie dat e largueyat, e ara no podie per zo com no li avie romas res.
El diable dix li en axi, que si el li liurave sa muyler que el que li darie coses e li darie conseyl a tots sos afans.
E el dix que u farie volentes.
: E axi avingueren si que a cap de quinze dies que el li amenarie sa muylier en aquel loch. E dazo fe li carta ab homanatge, sagelada ab son sagel.
E com lo diable tench la carta, el dix al cavaler: “Tu, dix el, ten ne e pren ti aquel aver que trobaras dejos lo limdar de ton alberch.
En axi el ana sen e trobal, e mantinent trage tots los lochs que li yayen peyora e largueya e dona mes que no avie anch feyt.
E con vench a cap de quinze dies, el demana sa muyler que dix que un poch sirien deportar; mas no u deyge sino per enteniment que lamenas al diable. E puya la en un caval.
Hon ela fos molt homil e devota e agues gran devocio en Madona Santa María e dia e nuyt ela digues la sua beneyta salut, com ela puya al caval comanas al Nostre Seyor Jesucrist e la sua beneyta Mare Santa María, e pensa danar ab son marit; empero, ela nos sabie en quey viatge anaven, e com foren luyn, trobaren una eglea de Madona Santa María prob del cami, e aqui ela va descavalcar e entra en aquela eglea.
E aqui ela prega e ahora la Mare de pietat Madona Santa María e lo seu beneyt Fiyl, hon per gracia de Madona Santa María, la dona sadormi en la eglea.
E com a Madona Santa María no plagues que ela fors liurada al diable ni caygues en les sues mans; com ela servis a Madona Santa María, la pretiosa Verge pres forma e figura de la fembra, zo es, de la muyler del cavaler, e puya el caval.
E lo cavaler pensaves que aquela fos sa muyler e naren sen abduy. E la muyler del cavaler romas durmint en la eglea.
E com foren venguts en aquel loch hon lo cavaler avie empres ab lo diable, isque be aluyet dels.
E com el cuydave penre sa muyler del cavaler, vee e conech que aquela ere la Mare de gracia Madona Santa Maria, el si tench per perdut e va dir axi: “Ho cavaler, gran traycio mas feyta, que totes les mies armes mas confuses; pero no mavies tu promes en aquesta carta que aytal compayo inch amenases nim fesses tornar en infern?”
Aqui respos Madona Santa María e dix en axi: “Ho malvat; cuydes tu aver part en la mia serventa? Sapies que no y as part ni heretat; que ans mi serveix, e dic ti e mana ti quem dons aquexa carta E daqui avant que no ayes poder en ela, ni en altri, a fer mal ne dan.
Aqui Madona Santa Maria tolch li la carta e rete la al cavaler e el diable sorbis per tera aval.
E aqui lo cavaler feu gracies a Santa María e dona tots aquels riques que avie agudes del diable als pobres de Jesucrist e servi el ab sa muyler a Madona Santa María, e per zo agueren la sua amor.