MASTER EN LITERATURA COMPARADA EUROPEA

El cuento europeo y España

02.- El exemplum y el milagro europeos

2.2.2.- Otros milagros de interés

2.2.2.1.- Margarita la tornera

2.2.2.1.2.- Miracles de la Verge Maria (siglo XII)

7
Ere en un monestir de moges menoretes una dona bela de gans belea, e aquesta ere sacristana. Axi que avie tots los dies a encendre les lates del moestir e tanquar les portes, e avia gran devoció en Madona Santa Maria.
Axi que com a la porta de la claustra agues depenta una imaga de Madona Santa Maria, aquesta dona per tots dies e per totes nits, anave aquela imaga e deya set avemaries per amor de Santa Maria per aquels set goyts que ela age del seu beneyt Fiyl car, que a ela plagues que li perdonas sos peccats e la gardas de mal e de falir e darar.
Hon esdevench que un cavaler que un loch temps que agues fort regeament amada aquela sagristana, si que tant duraren les amors, que la dona li promes que al vespre seguent que ela que se nyrie ab el. Don lo cavaler ague gran goyg.
E al vespre va la esperar a les portes del moestir.
E ela va encendre les lanties e va plegar ses yoyes que sen volie portar.
E com fo a les portes, que sen volie anar, e las solie aguinoylar a la imaya de Madona Santa Maria e va la saludar set vegades. E aprés, volch exir, e anch tant no feu que pogues trobar les portes per les quals isques; don ne fo despagada, e lo cavaler atres tal, axi que lendema nos navengueren bé; mas dix la sagristana al cavaler que al vespre li o adobarie, ques nirie ab el. Pel que el la espera al vespre, e ella per aquel caps matexs. E com agué dit davant la dita ymaga de Santa Maria set salutacions, no pot exir ne poch trobar les portes on pogues exir.
Don lo cavaler ne fo for despagat e dix, lendema, a la dona por que li feiya aquela vilania com li prometia ques niria ab el e puys no u volia fer.
E la dona dis li ques maraveylave que podie esser que no podia trobar les portes, pus avie dit les set salutacions davant la dita imaga de Madona Santa Maria.
E lo cavaler dix li sis navie en cor danar ab el; e la dona dix li que hoc, si podie.
-Ara, dix lo cavaler, fet una cosa: Al vespre no digats les set Avemaries davant la dita imaga, e ports vos nanar ab mi.
-Quem plau, dix la dita dona, e axi que no digat les set salutacions.
E per azo com ach exoblidada la Mare de Déu, ela trobra les portes hubertes e pensa danar ab lo cavaler, e el mena la sen en un castel, en lo qual la tench un gran temps.
En apres donaren muyler al cavaler, e la dona aquela sagristana partis del e tench se molt per dolenta e per mal fadada del deastre que avie feyt; e no sabe que faes ni quey conseyl prenes.
E acordas que sen vench a aquel monestir, hon ia avie estat, ab vestidures senglas.
E can fo a les portes del monestir, ela trobra aquí un infanto que exia del monestir.
Ela dix li si ere de dins la sagristana,e linfant dix que hoc.
Don elal prega que, per amor de Deu, que el que y entras al monestir e que li faes venir la sagristana, e linfant feu-ho e com la dona...
[El texto está inacabado, a falta de tres líneas, pero puede completarse con la leyenda tradicional, como hace el editor de los milagros:
...ois de la Mare de Déu que prenent la seva figura l’havia sustituïda, per tal que no fos notada la seva absència ni conegut el seu pecat, el plorà i en feu penitència, i vestint novament els hàbits adés abandonats tornà al seu ofici, servint a Déu i a Santa Maria de qui, a l’hora de la mort, contà el favor rebut a les germanes, les quals lloaren la Mare de Déu juntament amb ella que morí santament i se salvà.]