2.2.1.3.2.2.4.- Miracles de la Verge
María (S. XII)
33
Ere un ladre qui faiya ladronicis sovent; empero el avie
en gran devocio Santa Maria, que la saludava moltes
vegades.
Hon com el faiye un ladronici, aquels a qui embolave lo preneren.
Hon com aquel ladronici fo jutgat a penyar.
E axi com lo penyaven Santa María
ere aqui ab el, quil tenie en los forques en
les sues precioses mans;
axi que el no sostench nuyl mal.
E com sesdevengues que aquels que penyat lavien, passasen
aquin prop les forques en lo tercer
día que el fo penyat, els lo veeseren encara
penyat e faen bela cara, pensan
se que no fors estret be ab lo liguam, e volgueren
lo hociure ab los coltells; mas, com els lo cuydaven
colteleyar, Santa María lo gardava
de tot mal. Pel que anch no li poguen noure, don ne
foren maraveylans.
Mas pensaren se que la gloriosa Santa María laydave,
com per honor dela els lo despenyaren e el ana sen sa e salv
sens tot mal e entrasen en un monestir
e aquí el fo penitencia e fo a serví de Jesucrist
e de Madona Santa María mentre viu fo, e puys ague
la gloria celestial.