2.2.1.2.2.1.- Miracles de la Verge Maria
(S. XII)
12
Era un clerge fyil dun Rey e duna Regina,
e aquest clerge avia un germa qui devia
esser Rey, apres la mort del Pare.
Esdevench se que mori lo fiyl que devia
esser Rey, e les gents que veren que no avie Rey, dixeren:
Nos volem que ayam Rey e seynnor diligent.
E axi anaren sen al clerge los homens de la terra e pregaren
lo que, pus son pare e son frare eren morts, que li plagues
que volgues atorgar que el fos Rey, e el dix que li playa
e atorgals o.
E les gens esposaren li muyler;
e com fo al día que el la devia penre, aquest clerge
que en tenia a eser Rey remembra li
les ores a dir de Madona Santa María e comenza
les a dir volenterosament, axi com ya avie acostumat. E com
fo aquela antífona que comenze:
Es amica mea, la Verge Santa María,
ab gran claredat devala be acompayada dangels e de Verges
e dix en axi aquel clerge qui devia esser Rey e devia penre
muyler. Dix Santa Maria: Ho, girma,
pus dius que tam bela so, per quem cambies per altra.
E lo clerge que hoiy la veu de la Verge Santa Maria, partís
de la Regine e no volch penre muyler,
e visque en castedat loan Deu e la Verge Santa Maria.